La última luz del día

     El teatre, és un art escènic que proporciona valors a tots els que se submergeixen en ell. Les històries i personatges, ajuden a fer volar la imaginació dels espectadors, que senten en la seva pròpia pell l’angoixa, la felicitat, el terror, la alegria... que els inunda.

     Amb motiu de la pròxima inauguració de l’obra de teatre La última luz del día, de Chris Martos, que s’estrenarà el pròxim mes de Febrer, ens hem introduït en els orígens de la Penya Escènica,companyia que fa possible que aquesta obra es traslladi als escenaris, per a això, comptem amb la seva fundadora, Carolina Cardona. 

     Destaquem, la intervenció clau, d’artistes com Lluís Arquer, músic oficial de l’obra de teatre, gran compositor i intèrpret. Miki Molina ens delitarà amb la seva direcció de l’obra que proferim, ens  mostrarà l’art del teatre amb una visió que no defraudarà, plasmarà en ella la seva experiència i imaginació. A més l’obra, compta  amb la col·laboració de Sandra Blakstad, que cooperarà amb el vestuari i decoració entre altres.

    Per altra banda, hem indagat en els orígens d’aquesta obra. A través del seu autor, hem pogut descobrir les raons per les quals va ser escrita i el seu desenvolupament, mirant sempre cap al futur.

    Seguidament us delitem amb les respostes dels nostres entrevistats.

-                                 -Carolina, parla’ns sobre els orígens i evolució de la Penya Escènica.

-                                 -Durant molts anys el meu marit i jo ens dedicàvem a l’animació turística en Eivissa i Fuerteventura, representant musicals populars com  Hair, Cats, Los Miserables, El Mago de Oz, La Pequeña Tienda de los Horrores, Blues Brothers, Starlight Express...

Quan els nostres fills varen créixer vam voler que compartissin amb nosaltres aquella experiència, se’ns va ocórrer formar un grup de Teatre i així va ser com va sorgir la idea de crear “Club de Teatre San Carles” l’any 2007 en el Col·legi Públic  de Sant Carles, juntament amb la meva companya de teatre, Carmen Picca i els amics dels nostres fills.

L’experiència va tenir molt d’èxit i poc a poc vam ampliar el grup.

Per a facilitar la projecció de l’escola de teatre vam decidir traslladar-nos a Santa Eulària on se’ns va oferir formar part de la Societat Cultural Recreativa Penya Deportiva, i va passar a anomenar-se “Penya Escènica” en el 2011.

La nostra primera obra en el 2007-08 va ser: “El Cuadro Musical”, escrita i dirigida per mi i inspirada en temes de pel·lícules musicals espanyoles, on l’eix principal del tema gira entorn al robatori d’un quadre i la implicació dels veïns del poble en la seva recerca, abans que el propietari se n’adoni del robatori.

En el 2008-09 realitzàrem “Evolution” d'Eivissa, també escrita i dirigida per mi, la trama es desenvolupa des dels primers pobladors de l’illa, passant per totes les èpoques, fenicis, romans, vàndals, bizantins, àrabs, conquista de Jaume I...fins l’arribada dels primers hippies i turistes. Aquesta obra ens agradaria portar-la a diferents instituts i escoles d’Eivissa a petició d’alguns mestres que s’han mostrat interessats.

En el 2009-10 Mamma Mia el Musical, ja com Penya Escènica.

            Hem de  recalcar que la música és en directe interpretada pels alumnes de l’Escola de Música de  Santa   Eulària i les cançons també són en directe interpretades pels actors, cançons tan emblemàtiques com  “Flor de Baladre”.

Chris Martos.

-       Com vas descobrir l’obra La última luz del día?

-       Per començar la nostra trajectòria professional, a mi particularment em feia molta il·lusió que fos una obra inèdita i d’un autor eivissenc. Com fruit de la casualitat, quan Chris Martos actuava amb nosaltres en Mamma Mia em va comentar que tenia vàries obres escrites per ell mateix, una d’elles era "La Última Luz del Día". El contingut em va arribar a l’ànima, vaig pensar que era l’obra perfecta per començar el nostre recorregut professional, li vaig mostrar a un bon amic, Miki Molina, amb el qual portàvem molts d’anys comentant que havíem de realitzar alguna obra conjuntament. De la mateixa manera que a mi, l’obra també el va captivar i ens vam posar mans a l’obra preparant el càsting, que es va realitzar el 8 i 9 d’octubre.

-       Quines futures obres teniu en ment per a la pròxima temporada?

-       Tenim vàries obres previstes per aquesta temporada 2011-12, alguna d’elles ja confirmades com Dinner For One que s’estrenarà el 16 de Desembre en el Teatre Espanya de Santa Eulària i  Mamma Mia per a les Festes de Maig de Santa Eulària.

En projecte, per a presentar a instituts i col·legis, tenim:

De Miguel a Miguel poesies de Miguel Hernández, protagonitzat per Miguel Molina i amb la interpretació musical de Lluís Arquer.

Trastades: selecció de contes infantils, de l’autor eivissenc Juan José Serra, realitzat amb ninots i llum negra i el representarem el primer any en català i el segon traduït a l’anglès.

Gala de Música i Poesia, en català i castellà, de poetes tan eivissencs com eivissencs de cor.

Aquests projectes van sempre acompanyats de música en directe, amb la col·laboració de l’escola de música de Santa Eulària.

Conversem amb Chris Martos.

-       Chris, quan vas escriure La última luz del día, Quines expectatives tenies?

Bé, l’obra la vaig escriure l’any 1998. He de dir que quan un autor escriu, i se submergeix en la trama, el l’interior de

-       cada personatge, l’últim en què pensa és en les expectatives. Sí que es és veritat que en l’època en què la vaig escriure tenia un grup de teatre amateur, i la primera expectativa era veure com quedava damunt de l’escenari i quina resposta tenia  l’espectador.

-       Tenim entès que treballes en molts àmbit artístics com la música i el teatre...Quina és la raó?

-       La raó, com sap Carolina, és que quan un té moltes coses a dir, té un remolí de missatges que es barallen l’un contra l’altre dins la teva ànima, mentre més formes d’expressar-les trobis, millor. En el meu cas, les transmeto a través del teatre, de la música i de l’escriptura.

-       Recapitulant a la pregunta anterior, creus que ha sigut positiva la reacció del públic?

-       Doncs... La reacció del públic que recordo en aquelles representacions fa uns anys amb el grup amateur va ser bona. De tota manera, jo crec que cada espectador en concret sentirà alguna cosa diferent ja que no és una obra de teatre còmica que potser es rep més fàcil. És una obra dramàtica i depèn moltíssim dels actors que la interpretin, i del propi espectador i els seus sentiments amb respecte a la temàtica que  tracta.

-       Com ha set la teva experiència amb la Penya Escènica en l’obra de teatre Mamma Mia?

-       Genial! M’ho he passat com un nen. En primer lloc, perquè després d’uns anys sense fer teatre, reprenia aquella experiència tan fantàstica. I en segon lloc, perquè m’hi he trobat amb gent fantàstica aquest grup, plena de vitalitat i il·lusió, i això dona sentit a la meva vida.

-       Tenim entès que l’obra de teatre va acompanyada d’una trilogia, juntament amb el CD  “El código”.

-       Sí. A la obra de teatre La última luz del día i el disc “El código”, l’acompanya un tercer element, que és una novel·la, que estic escrivint. Les tres comparteixen una sèrie de símbols,  que en la novel·la cobren tots sentit. És com una sèrie de laberints que analitzen la connexió entre la vida i la mort. En fi, bogeries d’autors bojos...(Jejejeje).

-       cada personatge, l’últim en què pensa és en les expectatives. Sí que es és veritat que en l’època en què la vaig escriure tenia un grup de teatre amateur, i la primera expectativa era veure com quedava damunt de l’escenari i quina resposta tenia  l’espectador.

-       Tenim entès que treballes en molts àmbit artístics com la música i el teatre...Quina és la raó?

-       La raó, com sap Carolina, és que quan un té moltes coses a dir, té un remolí de missatges que es barallen l’un contra l’altre dins la teva ànima, mentre més formes d’expressar-les trobis, millor. En el meu cas, les transmeto a través del teatre, de la música i de l’escriptura.

-       Recapitulant a la pregunta anterior, creus que ha sigut positiva la reacció del públic?

-       Doncs... La reacció del públic que recordo en aquelles representacions fa uns anys amb el grup amateur va ser bona. De tota manera, jo crec que cada espectador en concret sentirà alguna cosa diferent ja que no és una obra de teatre còmica que potser es rep més fàcil. És una obra dramàtica i depèn moltíssim dels actors que la interpretin, i del propi espectador i els seus sentiments amb respecte a la temàtica que  tracta.

-       Com ha set la teva experiència amb la Penya Escènica en l’obra de teatre Mamma Mia?

Carolina Cardona.

-       Genial! M’ho he passat com un nen. En primer lloc, perquè després d’uns anys sense fer teatre, reprenia aquella experiència tan fantàstica. I en segon lloc, perquè m’hi he trobat amb gent fantàstica aquest grup, plena de vitalitat i il·lusió, i això dona sentit a la meva vida.

-       Tenim entès que l’obra de teatre va acompanyada d’una trilogia, juntament amb el CD  “El código”.

-       Sí. A la obra de teatre La última luz del día i el disc “El código”, l’acompanya un tercer element, que és una novel·la, que estic escrivint. Les tres comparteixen una sèrie de símbols,  que en la novel·la cobren tots sentit. És com una sèrie de laberints que analitzen la connexió entre la vida i la mort. En fi, bogeries d’autors bojos...(Jejejeje).

 

-       Doncs, sort que existeixen bojos en el món per fer-lo més entretingut i especial. Què et va inspirar per escriure La ultima luz del día?

-       Quantes coses haguéssiu volgut canviar o dir si haguessis pogut? Desgraciadament, no s’ha inventat una màquina del temps. Però sí que hi ha un llindar, una fina línia entre un món i l’altre, que permet acariciar l’essència de l’univers. I aquest llindar és, el somni? Les últimes hores de la vida d’un ésser  humà? Bé, suposo que el que em va motivar a escriure aquesta obra és el profund sentiment d’entendre que sí que  hi ha vida després de la mort, i sí que  podem trobar la connexió entre un món i l’altre, per a poder retrobar-nos amb qui realment hàgim estimat.

Després del nostre intens com apassionat diàleg, volem acomiadar-nos recordant-vos que l’obra s’estrenarà al febrer, i que no hi podeu faltar, no dubtem que us arribarà a l’ànima.  Finalitzem l’entrevista amb una resposta en la que volíem que els nostres lectors es sentissin identificats, unes paraules de Carolina Cardona, que acompanyades de la nostra sorpresa, us deixen a la vostra elecció una opció artística que satisfà l’interior d’aquell que estigui disposat a gaudir del teatre: 

            -Carolina, Què aporta el teatre als joves amants del teatre i que els hi pot oferir la Penya Escènica
           - El més important és fer amics i passar-ho bé d’una forma sana i divertida, a la vegada que aprenem a treballar en equip, adquirir i  transmetre valors, descobrir i compartir experiències, viure i experimentar diferents vides dins d’un personatge, empatitzar i identificar-se amb diferents sentiment, afrontar pors...

Laia Valldepérez i Leire Rodriguez.